Actualitzem el blog...

Bon migdia a tothom i a tot don.
Fa mesos que no diem res, i és que hem estat molt atrafegats i enfeinades. Però el cert és que l'hort no hi entén, de feines, i ell va fent.

Us hem de dir que en tot aquest temps hem pogut instal·lar el reg, cosa que ens fa estar més tranquils. Des de fa un mes aproximadament que reguem amb tub exhudant des d'un dipòsit que ens van regalar. Hem plantat tomàquets, mongeta per parar un tren, albergínies, pebrots, enciams cada deu dies (ja mos hem menjat els primers!!!), cebes, carbassons, cogombres, carbasses, melons, síndries... i patates (trumfes, per la gent de la terra).

Tot va com està previst, i excepte algunes mongetes que se mos han mort, la resta tot està ven viu.
Esprem que aquesta no sigui una entrada fortuïta i que mos hi podem dedicar tan com volem, però de moment aquí us deixem algunes fotos de l'hort a l'actualitat. Si algú vol fer feina, que ho digui que en tenim. A canvi, un magnífic menú a les piscines de Tarrés aquest estiu...

L'hort avança cap a la utopia possible

L'hort és ja una realitat. La setmana de festa a les escoles i universitats ha permès que la Muri i l'Arnau ens trobem a Tarrés per tal de tirar endavant el nostre incipient projecte. Vam començar dilluns passat, dia 29. La lluna ens deixava plantar patates, i així ho vam fer. 20€ de patates de Prades, uns 20kg, van ser plantats a l'hort de Cal Ros, cedit amablement precisament pels descendents d'aquesta casa fins que la filla mitjana es casi (si, encara hi ha gent que fa aquestes coses!!!). El resultat ha estat 6 parades de metre i mig d'ample per 5 de llarg. En aquestes parades hi hem posat quatre cavallons, a tocar dels extrems, d'uns 30cm d'alt, on creixeran les creïlles. Diguéssim que ha quedat dos cavallons separats per 30cm entre ells, una divisió de 50cm, uns altres dos cavallons tornats a separar per 30cm i la separació gran de 70cm. Aquesta és la foto. I ell és l'Adrià de Cal Fermín.

Pensem que les patates poden estar llestes per Festa Major de Tarrés, o sigui pels volts del 15 d'agost, que és quan a Cal Pep celebrem un sarau dels grans, amb l'aniversari de l'avi i el sant de l'àvia.
Tenim previst situar un dipòsit de 1000 litres a una alçada d'1 metre aprox. que dirigirà l'aigua cap a un tub de 40mm de diàmetre. D'aquest surten els tubs d'exsudació, que humitegen tota la terra per on passen. Vam fer els forats amb el taladro cedit pel Pep, l'hereu de Cal Fermín i pare de l'Adrià. No ens deixem a ningú! Aquests tubs, de 12mm, estan connectats pel final amb tubs rígids reciclats de l'any passat. Tota una obra d'enginyeria que vam acabar dimarts.

Aclariments...

La proposta és ferma i clara: provarem les parades en crestall.

A falta de consens per manca de temps i fruit de la lectura malalta del llibre del Bueno, aquesta serà la meva proposta ferma a defensar en l'assemblea que, de ben segur, tindrem amb la Muri en breu. També tinc clar que no hi haurà contraproposta, doncs el llibre el tinc jo i jo sóc el sonat. Ella, s'apunta a un bombardeig.

Les parades en crestall conformen uns jardinets molt bonics. Consisteixen en parcel·les d'1'50mts d'ample pel llarg que es vulgui. Aquesta amplada es divideix en dues franges de 60cm d'ample als cantons i un passadís de 30 cm al mig. La peculiaritat és que mai es trepitgen les franges amples, i que, si es vol, la terra del voltant d'aquesta "jardinera" gegant fa pujar 30cm la zona de treball, amb el conseqüent descans per l'esquena. De totes maneres, la meva proposta és de treball arran de terra, per no aburgesar-nos massa. El que si que farem serà llaurar aquesta vegada i no tornar a llaurar fins d'aquí a quatre anys.

Proposo fer 24 jardineres d'aquestes, tot i que 4 les podem deixar descansar, per l'any que ve. La Muri ja ha activat el tema de les estaques, mentre que jo estic intentant fer les rotacions per establir què plantarem a cada lloc. Vaia sarau. Us ho dic, sincerament, és molt divertit.

He fet uns planells de l'hort amb A-4 de quadres. En són dos d'enganxats. Davant de la pica, per a que s'airegin, proposo posar-hi la pila de compost. Així estarà a prop de tot arreu i, com dic, estarà airejat. Diria que en 6 mesos podem tenir una terra genial.

Dues de les jardineres (o tres, qui sap si quatre) les podem dedicar a plantes medicinals (marona, t'animes?). Serien les que estaran més properes a la caseta d'eines, construïda amb bales de palla sota la figuera més propera al poble, la més gran i situada a l'extrem oposat a l'entrada de l'hort.

Tot ho farem, i encara acabarem d'hora.

Primers passos

A mode d'introducció, cal dir que ens ha anat molt bé un curs que hem fet sobre agroecologia. L'han organitzat la gent del KAE de Lleida, el Kol·lectiu Agro Ecològic, una colla de personatges de l'ETSEA, molt macos tots ells, que es reuneixen cada dimecres al CSA La Maranya de Lleida.
El programa del curs, molt complet, ha comptat amb la presència del Mariano Bueno, impressionant divulgador en matèria d'agroecologia, amb importants llibres i publicacions. Amb una simple i googueliana recerca trobareu material. El llibre que estem fent servir és "Manual Práctico del huerto ecologico", una bíblia en la matèria.
Hem mesurat la superfície que volem conrear enguany, i ens estem plantejant la possibilitat de fer-ho o provar el mètode de Gaspar Caballero anomenat "parades en crestall". També ho trobareu al google (publicitat gratuïta o realitat impossible de canviar?)

Val a dir que l'any passat ja l'experiència va ser impressionant. No havíem fet mai horta i vam decidir agafar l'hort abandonat de l'oncle Toni. Potser feia deu anys que ningú hi feia res. La terra estava descansada, gairebé tan com l'hort ple d'herbes. No hi arribava l'aigua del rec de la comunitat de regants i començar va ser tot un sarau. Vam desbrossar-ho tot amb el suport mecànic de la desbrossadora del Dani, la Salut i la Lluna de Montblanquet (gràcies, família!). Vam llaurar també amb la motoaixada (hi ha qui en diu motocultor) que ens van deixar. Posteriorment vam fer els cavallons i ens vam dedicar, durant 6 mesos, a regar traient l'aigua del pou. Potser per això els productes d'horta que ens van sortir (pebrots, tomàquets, mongetes, carbassons, més tomàquets, més pebrots, albergínies, enciams, escaroles...) ens van agradar tant.

A finals d'agost, vam solucionar el tema del reg amb un tub de 120mm que arribava, a través de diferents horts abandonats, fins al nostre. A aquest tub li varem posar una reducció fins a un de 40mm. Aquest és el que tenim escampat per l'hort, i és d'on surten els petits, d'11mm, on hi ha els forats de gota a gota.

Enguany, com ja veureu, els plans són un xic diferents.

Ànims, que val molt la pena!

Presentació

Aquesta és una experiència humil i engrescadora: si tothom tingués un hort com el nostre, les famílies catalanes - i d'arreu - i les persones no estarien en la situació econòmica que estan ara.
I és que la realitat és qui ens dóna la raó. Milers de persones estan sense feina, hipotecades fins la bandera i amb despeses absurdes en l'ordre del dia de l'economia familiar.
La reflexió que podem fer, però, és en la línia de fer-nos aquesta pregunta: si fem comptes, a què dediquem la major part de la nostra economia? Podem fer una llista, per ordre, de a què dediquem més diners? Doncs fem-ho. Ens n'adonarem que, com no pot ser d'altra manera, l'alimentació es situa en algun lloc privilegiat.
A partir d'aquí, traiem el cap per la finestra i, siguem on siguem, mirem al voltant de casa nostra. Mirem i observem què hi ha? Hi ha bosc? Hi ha horta? Què hi ha?
Antigament, cada casa tenia el seu hort. I això va permetre la supervivència de milers de famílies, també en temps de crisis econòmiques i de penúries conjunturals.
La terra i l'autogestió de la mateixa l'emprem com una eina més, com una altra barricada més contra el capitalisme, principal culpable de les situacions viscudes per aquestes famílies.
Hem perdut la capacitat de treballar la terra, de visió sobre què és el que volem i perquè volem els diners que aconseguim al lloc de treball.
El més important per nosaltres, de ben segur, és la nostra família. Per ella som capaces de fer el que convingui, de treballar les hores que faci falta als quilòmetres de casa que el lloc de treball requereixi. Doncs... podem ser també capaces de reactivar l'hort familiar, de demanar-li al veí que ens cedeixi una parcel·la de terra o de reclamar-li a l'ajuntament del nostre poble que ofereixi la possibilitat de conrear uns metres quadrats de terreny municipal?
Quan l'economia colpeja les persones, cal tenir clar que el culpable és el sistema econòmic imperant. En conseqüència, cal alçar barricades que s'oposin al capitalisme. Finalment, que cadascú esculli quin tipus de barricada vol erigir. Nosaltres proposem l'horticultura ecològica autogestionària com a barricada, còmoda, clara i contundent, a més de divertida i entretinguda, com a eina política contestatària al capitalisme.